Aquest cap de setmana vaig recuperar un clàssic del cinema de ciència ficció: Blade Runner (1982), dirigida per l’oscaritzat Ridley Scott. Jo la recordava així, un clàssic, un mite, una referència dins el gènere. Però tot no pot durar per sempre…
Potser és que actualment som més crítics a causa del major bagatge acumulat des de llavors, però a mi em va semblar extremadament lenta, amb un guió desconcertant en certs moments i amb moltes, moltes llicències que els guionistes difícilment es permetrien avui en dia. El guió, basat en la novel·la Do Androids Dream of Electric Sheep? de Philip K. Dick publicada l’any 1968, tracta un tema recurrent: la ètica robòtica en un futur hipotètic. Tot i la temàtica doni molt de joc, la recerca i captura dels replicants per part del blade runner interpretat per Harrison Ford s’acaba convertint en una successió de casualitats i esdeveniments massa forçats.
Hi ha moltes pel·lícules de fa dècades que actualment continuen vigents, però aquesta ja ha caducat, i potser ja fa temps que ho va fer.
Cançó de la setmana: Rat Is Dead by Cansei de Ser Sexy
Maig 16, 2008 at 5:17 pm
com a companya de la tortura a la que em vas sotmetre amb la peli aquesta de Déu, no podria estar més d’acord!!
Por dios, átame i pásame todos los videos de la Esther de OT uno detrás de otro si quieres, pero por favor no me obligues a ver Blade Runner de nuevo!!
xDDDDD he dicho xDD