Summercase ‘08, dia 1

Després de punxar un pneumàtic del cotxe a causa d’una negligència, responsabilitat d’un aparcament públic, i que un operari del RACC (molt eficient, per cert) ens vingués a donar un cop de mà, cap a quarts de vuit vam poder accedir al recinte del fòrum.

L’incident va fer que ens perdéssim l’actuació de One Night Only, una llàstima perquè hagués estat una bona manera de començar el Summercase. Tot i així la jornada no va decebre. Ja amb una cervesa a la mà i a l’escenari Walkman, vam enganxar just a l’última cançó de Edwyn Collins, per després veure Whitey. Molt motivats ens van oferir un concert decent però faltat de hits que, això si, va animar al personal amb els primers ritmes electrònics del dia.

Una hora més tard, i al mateix escenari, Blondie va multiplicar per deu el nombre d’espectadors que hi havia moments abans. Un parell de cançons i cap a l’escenari Movistar per agafar bon lloc per veure la prioritat de la nit, Interpol.

Els de Nova York no van decebre, i de fet van superar les expectatives creades per un concert en el marc d’un festival, on els artistes tenen menys temps del normal i s’han de ajustar als timings que dicta l’organització. Prop d’una hora i quart de concert que, contràriament a l’esperat, van farcir de clàssics com PDA, Evil o Obstacle 1. El setlist:

1. Pioneer To The Falls
2. Slow Hands
3. PDA
4. Narc
5. C’mere
6. No I In Threesome
7. Lighthouse
8. Not Even Jail
9. Mammoth
10. Rest My Chemistry
11. Obstacle 1
12. Evil
13. Roland

Evidentment no va ser millor que el concert del novembre a Razzmatazz, on també van tocar NYC o Say Hello To The Angels per exemple, però per ben poc. Això sí, sense cap mena de dubte, el millor concert del Summercase, i amb diferència.

Després del desgast de estar tant a prop de l’escenari, retirada cap a una ubicació més còmoda per a veure The Verve. Un Richard Ashcroft una mica passat de voltes va liderar un concert molt enèrgic però que en canvi, va tenir els seus punts àlgids amb les tranquil·les Sonnet i The Drugs Don’t Work, les millors cançons dels de Manchester, que han tornat als escenaris després de separar-se fa 9 anys.

Cap les les dues de la nit, a despertar-se amb una mica de música electrònica de la mà d’Etienne de Crécy, amb una escenografia bastant espectacular va sorprendre quasi bé més que amb la seva habilitat amb els plats. I després a l’escenari Movistar, més ritme ballable amb Primal Scream, per així acabar el primer dia del Summercase ‘08.