I altre cop cap al fòrum per assistir a la segona jornada del Summercase, amb molts grups poc coneguts i bastant joves, però no per això menys interessants de veure, tot i que el caché es nota i aquests es veuen relegats a tocar a primera hora de la tarda.
A les cinc de la tarda, i ja amb una cervesa a la mà, tothom cap a l’escenari Converse per a veure la primera actuació. Un escenari petit, el més allunyat de la entrada del recinte, però molt còmode gràcies a les grades amb ombra a un dels costats que et permetien veure els concerts a poca distància i des d’una alçada significant, sense patir per la estatura dels de davant. L’honor d’obrir la jornada va recaure en els Pete And The Pirates. Amb un sol disc, editat aquest mateix any, van sorprendre positivament per sonar bastant millor que en estudi, tot i que els falta una mica més de rodatge. Curiosament Mr. Understanding, la millor cançó, va ser la que pitjor va sonar.
A les sis Mystery Jets, que deixant a banda Young Love i Two Doors Down, van oferir un concert bastant ensopit, que sumat al cansament de la jornada anterior, va provocar més d’un badall. I just després els suecs Shout Out Louds que sonen veritablement molt bé i van fer augmentar notablement el nombre d’espectadors.
Llavors tocava moure’s cap l’escenari Walkman per veure els barcelonins Dorian, que han pujat en popularitat, tot i que amb el seu segon disc no han aconseguit superar el primer. Molta gent va corejar, els ja quasi himnes de l’indie barceloní, Te Echamos De Menos i Cualquier Otra Parte. Només va faltar Solar per acabar d’arrodonir l’actuació. Un concert correcte. Tornada cap a l’escenari Converse per una estona de Los Campesinos! que, contràriament al que un pot deduir, són americans. Una barreja entre pop accelerat i post-punk que va despertar i animar al públic amb la seva energia.
I després, altre cop a l’escenari Walkman, canvi de registre per gaudir dels reis del post-rock, Mogwai. Els escocesos presentaven la reedició del seu disc Young Team, deu anys després de la seva publicació. Un concert com aquest es mereixia un auditori com déu mana, però la qüestió era veure’ls després de la cancel·lació de l’actuació a Barcelona dins la gira del darrer disc Mr. Beast, l’any 2006. Una actuació espectacular i plena de contrastos, pujades i baixades.
I per contrastos la següent actuació, CSS, festa pura i dura. Un concert per ballar i saltar amb la motivació que transmetien aquest grup brasiler dalt de l’escenari. Tothom esperava que sonés Let’s Make Love And Listen Death From Above, un hit incontestable, que van reservar per a la recta final.
Apoteosi per acomiadar els 81.000 assistents (entre Barcelona i Madrid) d’aquesta tercera edició del Summercase, que millora en organització any rere any i que aquest cop, a més, ha estat marcada per la coincidència amb el FIB tot i que sembla que no se n’han ressentit en excés.
I mentre el Summercase ‘09 queda lluny, aquest hivern ens espera el Wintercase ‘08, la setena edició d’aquest festival itinerant i precursor del Summercase, del qual encara no hi ha cap artista confirmat, però segur que n’hi haurà més d’un de recomanable. Toca esperar.
